Colònies d'Estiu 2014
DIJOUS 3 DE JULIOL
Recordeu les darreres colònies de Setmana Santa, aquelles en què vam aconseguir que la senyora Carmeta vengués la seva casa de colònies a un noi que volia continuar amb la seva tasca? Doncs encara no han passat ni tres mesos que ja ens hi hem tornat a posar. Avui el cel s’ha llevat del tot encapotat, però ens era igual, perquè estàvem a punt de començar una nova aventura. Realment les colònies ja havien començat molt abans, just quan ens vam fer la motxilla i els monitors van empaquetar tot el material. Aquest matí només quedava fer encabir-ho tot dins l’autocar, que no ha estat pas tasca fàcil, i acomiadar-nos de tots vosaltres sota una suau pluja que ha desaparegut només enfilar el camí que ens havia de portar fins a la casa que ens acollirà durant aquests deu dies de colònies, aquests deus dies d’aventura, compartir, convivència i, de ben segur, passar-ho d’allò més bé. Només arribar al Corral del Mataró, i després d’haver descarregat tot l’autocar, encara ens ha quedat temps de començar a inspeccionar els voltants de la casa i donar els primers cops de pilota, mentre que, alhora, anàvem coneixent a qui ja són els nostres nous amics, tots aquells nens i nens que no havien vingut mai al nostre esplai. I anar fent per aquí i per allà, se’ns ha fet l’hora de menjar-nos els entrepans que ens heu preparat abans de sortir de casa. Sort que hem tingut d’això, que ens ha aportat l’energia necessària que ens feia falta per fer front a totes les activitats que encara estaven per venir. I la primera d’elles ha estat un dels moments més esperats de qualsevol colònies, instal·lar-nos a les nostres habitacions. Quina llitera ens tocarà? A qui tindrem al costat? Estarem molt lluny del lavabo? Ràpidament hem desvetllat totes aquestes curiositats i hem començat a desfer les nostres motxilles amb un objectiu clar: intentar tornar a casa amb la majoria de roba que ha vingut de colònies. I de nou fora de la casa ens ha vingut a visitar el rei de la contrada, anunciat pels seus dos pregoners. I és que fins a aquell moment no ho sabíem, però durant aquests deu dies d’aventures viurem al seu castell. Aquest rei ens ha explicat que el seu territori està format per quatre comtats, presidits, cadascun d’ells, pel seu compte. I encara no havia acabat de pronunciar aquestes paraules que, talment com a l’Edat Mitjana, un misteriós encaputxat ha sortit d’entremig del bosc, tot ferint de mort al rei i desapareixent tal com havia vingut, sense donar-nos temps a reaccionar. Encara estès a terra, ens hem adonat que sota el braç portava un llibre misteriós, el gran llibre reial. Els dos pregoners l’han agafat amb cura i ens han comunicat que entre aquelles pàgines s’hi trobaven escrites les instruccions per optar a la successió del regne que, tot just ara, quedava vacant. A convertir-se en el nou rei podrien optar els quatre comptes dels diferents territoris que, ajudats per tots els seus habitants, s’haurien de guanyar aquest privilegi. D’aquesta manera, doncs, tots nosaltres, nens i monitors, ens hem repartit en quatre grups i hem hagut de passar un seguit de proves, per tal de saber en quin dels quatre comtats encaixaríem millor. I és que cadascun d’ells té una característica diferents: en el comtat de Lonnister són golafres, en el de Wolfinger són desconfiats, en el de Panthernon són porucs i, per últim, en el de Tigerwave són garrepes. Amb els quatre jocs que hem fet ho hem tingut clar... Ara ja sabem de quin comtat formem part, però... Com podrem guanyar el domini del regne? Doncs cadascun de nosaltres tindrem una cartilla de punts que els anirem guanyant al llarg d’aquests dies d’aventura per l’Edat Mitjana. Cada cent punts aconseguits els comtes els canviaran per una bola de vidre. El dia de la gran elecció és proclamarà rei el comte del territori que hagi aconseguit més boles de vidre, així que haurem de treballar de valent si volem que el nostre territori surti victoriós d’aquesta contesa. Després de tantes emocions havia arribat l’hora de les dutxes, però una sorpresa més ens esperava: la casa s’havia convertit en un vertader castell medieval. Ja ven nets i pentinats era el moment que el comtat encarregat parés la taula per poder sopar, avui sopa, pernilets de pollastre al forn i un iogurt. Amb la panxa ben plena, no hem fet més que sortir fora del castell que ens ha vingut a visitar la minyona, que s’havia assabentat de la nostra arribada i ens ha demanat si volíem fer uns jocs amb ella per poder guanyar punts, ja que estava molt avorrida i ningú volia jugar amb ella. Cansats com mai, el regne de la foscor s’ha apoderat de tots nosaltres que, amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar la nostra cançó de bona nit. Quin comtat serà el guanyador? Anirem demà per primera vegada a la piscina? Què menjarem? Quants punts guanyarem? Aquestes preguntes i moltes d’altres sorpreses ens estan esperant. Ara hem d’agafar forces pel nou dia que ja ens està esperant. Mares i pares, no patiu que els arbres del bosc del voltant de la casa i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIVENDRES 4 DE JULIOL
Avui el dia ha començat una mica tímid i poruc, com si el sol radiant que ens acostuma a acompanyar a les colònies d’estiu no s’atrevís a brillar amb la seva força habitual. Però no us preocupeu, perquè l’energia necessària per poder seguir la nostra aventura ja la posem nosaltres. Així que només llevar-nos, rentar-nos la cara i vestir-nos ja ens estava esperant l’esmorzar, amb el qual hem pogut agafar l’empenta necessària per fer front a les primeres activitats. I després de la primera pregària de les colònies ha arribat el gran moment, el que tots esperàvem amb gran ànsia i impaciència: fer els serveis. Netejar els lavabos, escombrar i fregar el menjador, netejar les habitacions. No podien faltar els draps, baietes, escombres..., dansant amunt i avall. La veritat és que, com sempre, hem fet el que hem pogut. I els més petits sort n’hem tingut dels grans que ens han ensenyat i ajudat amb tot el que havíem de fer. I és que n’hi ha de nosaltres que, després de tants anys a l’esplai, ja som grans experts netejadors. Ha estat molt fàcil, perquè cada comtat ens hem encarregat d’una tasca diferent. I en un tres i no res ja estàvem de nou fora de la casa gaudint del sol que, per fi, s’havia decidit a deixar-se veure. Era el moment de fer un taller en el qual cadascú de nosaltres ens hem fet una espasa i un escut amb l’emblema del nostre comtat. I és que si volem ser habitants com cal, ens hem de preparar com es mereix. I ja ben equipats ha arribat un dels altres grans moments de totes les colònies: el primer bany a la piscina, per fi!!! Quan ens ho han dit els monitors no hem trigat ni dos minut en posar-nos les xancles i el banyador, agafar la tovallola i córrer cap a l’aigua. Després de la capbussada ja començàvem a notar que, o arribava el dinar o les nostres piles no trigarien en acabar-se. I així ha estat, avui macarrons amb tomàquet, hamburguesa amb formatge i poma. Després de descansar una estona pels voltants de la casa, mentre d’altres netejàvem el menjador i els plats, era l’hora de començar el taller de samarretes. Cada comptat hem l’hem tenyit d’un color diferent. Ja veureu que boniques queden quan estiguin seques i les acabem de pintar. Però per això encara queda molt... I com que el sol ens ha respectat al final de la tarda, encara ens ha quedat temps de donar-nos un banyet a la piscina, aquesta vegada una mica més relaxat que al matí. Començàvem a notar que el dia havia consumit moltes de les seves hores, així que després de la dutxa, era el moment d’agafar l’energia necessària per acabar el dia amb una bona verdura, calamars a la romana amb amanida i unes natilles casolanes. Després de la neteja del menjador de rigor amb els seus plats corresponents, els temps ens ha tornat a regalar quatre gotes de pluja, que hem aprofitat per llegir els missatges que ens hem anat deixant entre nosaltres dins d’una bústia que el carter reial ens havia portat al matí. Però els temps ha estat bo, i en menys de mitja hora ja tornàvem a estar fora de la casa. Els petits hem sortit a mirar estels quan, de sobte, una capsula ha caigut planejant del cel amb un missatge dins. La Gaia Ferralla, una extraterrestre coneguda entre els més petits de l’esplai, ens ha demanat que la presentéssim als nous i ens ha organitzat un recorregut pels voltants de la casa on, equipats amb les nostres lots, ens ha fet arribar fins a una sorpresa, uns ous de xocolata amb regals dins. El grup de mitjans hem fet un joc semblant al “atrapa un millón”, però amb caramels. Els grans hem dut a terme un seguit de jocs fora i dins de la casa. Demà segur que tindrem temps de fer recompte de tots els punts que hem anat guanyant al llarg del dia d’avui i que tenim anotats en les nostres cartilles de punts, però avui el dia ja tocava a la seva fi, no sense abans posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, llegir els missatges que ens heu anat deixant a la pàgina web i cantar la nostra cançó de bona nit. Primer dia sencer de les nostres colònies que acaba amb l’emoció de descobrir quines noves emocions, vivències, aventures..., ens estaran esperant en el dia de demà. Ara és l’hora de dormir, vigilats pel regne de la foscor, la lluna i els estels. Mares i pares, no patiu que les muntanyes del Montseny i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DISSABTE 5 DE JULIOL
Aquest matí ens ha costat llevar-nos una mica més que ahir. Comencem el tercer dia de la nostra aventura i realment sembla que fa mesos que vam arribar al castell. I és que quan estem de colònies tot es viu amb una intensitat especial. El cas és que molts de nosaltres hem hagut de fer vertaders esforços per arribar al lavabo i rentar-nos la cara, però la mandra ràpidament se’ns ha passat amb l’esmorzar i amb la il·lusió de viure un altre dia tots junts. Llet amb xocolata, melmelada, pa, galetes... Amb la panxa ben plena estàvem preparats per fer front a tot el que fes falta. I, com cada matí, les activitats han començat amb una dinàmica, avui relacionada amb la importància d’estimar-se a un mateix, per tal de poder estimar als altres. Ha estat aquesta una bona ocasió per poder xerrar una estoneta tots junts, petits, grans i monitors. Ah! També hem recomptat tots els punts que vam aconseguir ahir cadascun de nosaltres, però que se sumen al total del nostre comptat. Recordeu que cada cent punts guanyem una bola de vidre. La veritat és que els nostre pots de boles ja comencen a fer goig, però... Quin serà el comptat que resultarà guanyador al final? I a continuació ha arribat el gran moment del dia, el serveis. Les escombres, baietes i demés estris ja ens estaven esperant i només veure’ns s’han posat a treballar de valent. La neteja ha anat bé, però endreçar les habitacions comença a ser una tasca cada vegada més complicada, ja que amb el pas dels dies queda menys d’aquell meticulós ordre amb què ens vau ajudar a fer la motxilla. Però no passa res, perquè tot el que no trobem acaba apareixent (o apareixerà...!). Ara sí que amb les obligacions acabades hem anat sortint al pati de la casa, mentre fèiem temps, tot esperant que acabessin la resta de grups. I just quan han sortit els últims ha aparegut el pregoner reial anunciant la celebració d’una gran justa entre els diferents comptats, per tal de mesurar les forces de cada territori i poder anar definint, d’aqueta manera, qui mereixerà ser el digne successor del malmès rei. La contesa ha començat amb unes curses de relleus en diferents modalitats, per tal de poder valorar la força física de cada comptat. Corrents, a la pota coixa, de quatre grapes, fent el carretó amb un company... Hem fet relleus de totes les maneres possibles. A continuació ha arribat el torn de demostrar la nostra punteria. En el primer joc havíem d’aconseguir fer caure una poma de sobre el cap d’un company, armats amb una xeringa plena d’aigua. La veritat és que era més divertit apuntar a la cara i refrescar a la nostra parella que llançar la poma, però ens n’hem sortit prou bé. La segona prova de punteria ha consistit en llançar un globus ple d’aigua des de la finestra del primer pis sobre una diana situada al terra. Ja us podeu imaginar com ens quedàvem tots els qui ens ho miràvem des de baix cada vegada que el globus ple d’aigua arribava al seu destí. I amb aquestes proves ens hem remullat, però no tant com després a la piscina. Avui sí que hem agraït molt i molt el bany ja que, a aquelles hores del matí el sol escalfava amb força. I ben refrescats ha arribat el moment del dinar, avui cigrons, salsitxes de frankfurt amb amanida i un tall de meló. I ja amb les forces recuperades hem escombrat el menjador i hem netejat els plats. Us hem de confessar que fem una mica de trampes, perquè tenim un renta vaixelles, tot i que igualment l’hem de posar, treure i rentar les olles i cassoles a mà. I amb la tarda ha arribat la segona part de la justa entre comptats. El primer joc ha consistit en aconseguir prendre les banderes dels comptats veïns, tot protegint la nostra pròpia, per tal de sortir vencedors d’aquesta missió. A continuació ha arribat l’hora de la gran batalla on, tots contra tots havíem d’intentar que els altres perdessin el globus d’aigua que duien a la mà, però sense que se’ns caigués el nostre. Un a un hem anat quedant eliminats i ben xops, fins que el darrer participat s’ha alçat amb la victòria i s’ha endut els punts corresponents cap al seu comptat. I com estàvem ben mullats amb tant globus d’aigua ja no venia d’aquí i hem anat a acabar la tarda a la piscina, per tal d’aprofitar els darrers rajos de sol de la jornada. Després de la dutxa diària, d’on sempre en sortim ben pentinats i perfumats, ha arribat l’hora de sopar, avui amanida freda de patata, llom a la planxa i de postres... Pastís!!! I és que avui també hem celebrat l’aniversari de la nostra amiga Lucía que feia dotze anys. D’una bufada ha aconseguit apagar les espelmes, mentre tot li desitjàvem un feliç aniversari. Després de la rentada de plats corresponent ha arribat el torn de la nit. Els petits ens hem trobat l’habitació tancada i hem hagut de seguir tot un seguit de pistes fins a arribar a la clau que obria la porta. Els mitjans hem après ha muntar tendes i ja que hi estàvem posats hem aprofitat per dormir al mig del camp de futbol. Demà ja us explicarem com hem passat la nit. I els grans hem jugat al contrabandista, on hem passat macarrons d’un lloc a un altre intentant no ser descoberts. Com veieu avui hem tingut un dia molt intens, així que amb prou feines hem aconseguit posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, escoltar els vostres missatges i cantar la cançó de bona nit. Un dia intens, sí, però... Com serà el dia de demà? Com continuarà la nostra aventura? Mares i pares, no patiu que els animalets del voltant de la casa i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIUMENGE 6 DE JULIOL
Avui és diumenge, dia festiu, però ja veureu que nosaltres no hem descansat pas, més ben al contrari. Cada dia que passa és un dia menys que ens queda abans d’acabar les colònies d’aquest any, així que sabem que ho hem d’aprofitar al màxim. I creieu-nos que ho hem fet! Avui els monitors ens han llevat amb música, que és la millor manera de començar el dia. Ah! També han llevat als mitjans, perquè quan ja pensàvem que aconseguiríem el repte de passar una nit fora de la casa, els sorollets del bosc i de l’aire que s’escolava entre les copes dels arbres ens ho va fer repensar i vam decidir posposar l’aventura per a una altra ocasió. I amb mandra, però també amb alegria i il·lusió per descobrir quines sorpreses ens guardaria el nou dia, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i corrents al menjador a per la nostra primera dosi d’energia. I després d’omplir la panxa, hem anat directament a fer els serveis. Cada dia que passa demostrem més traça fent ballar les escombres i baietes, els més petits sempre ajudats pels més grans que ja tenen molta experiència després de tantes colònies viscudes. Taules netes, lavabos fregats i habitacions endreçades... Ara sí que ja podíem començar la primera activitat del dia, just després de recomptar els punts aconseguits ahir i col·locar dins dels pots del nostre comptat les boles de vidre corresponents. Com que avui és diumenge, hem preparat la missa per quan vingués el Miquel Àngel a celebrar-la. D’aquesta manera, doncs, hem fet sis proves per conèixer diferents passatges de la vida de Jesús. Però per poder-les fer, abans de cadascuna d’elles, havíem de buscar un versicle en el Nou Testament. Hem après que no cal passar totes les pàgines de la Bíblia per cercar la cita que volem. Així doncs, cada comptat hem representat un pessebre, hem portat a un petit en braços recordant l’entrada de Jesús a Jerusalem, hem confeccionat unes corones d’espines on hem escrit accions que fan patir al món, hem decorat i retallat unes creus on hem escrit desitjos per millorar el món i, per últim, hem escrit les pregàries. Després de superar cada prova, anàvem obtenint una peça per formar un trencaclosques en forma de cor on apareixien diferents imatges de la vida de Jesús. I com que el sol avui també ens ha regalat uns rajos poderosos, hem decidit tornar a la piscina per prendre el nostre bany habitual d’abans del dinar. I ja ben secs i canviats ens hem dirigit cap al menjador on el grup que li tocava havia parat la taula. Amb aquest àpat hem pogut tastar per primera vegada en unes colònies nyoquis amb salsa de formatge o de tomàquet, pollastre a la planxa amb patates fregides i síndria. I amb la panxa ben plena, alguns hem netejat la taula o els plats i altres hem estat jugant o descansat pel voltant de la casa, sempre atents i vigilants a què ningun monitors acluqués els ulls per fer la migdiada. I com que en unes colònies no es para mai, de sobte ha arribat al castell el circ medieval, anunciat pel pregoner, carregats de tallers per fer al llarg de la tarda. D’aquesta manera, doncs, els petits ens hem fet unes boles de malabars i els mitjans i grans unes carioques que ja sabem fer anar prou bé. Globus amunt, tisores avall, omplir, tallar, enganxar... Buf! Ha estat una bona feinada, però el resultat ha valgut la pena, perquè ara ja tenim un joc més que ens hem fet nosaltres mateixos. I amb tanta feina ens hem ben guanyat el berenar: pa amb paté i un suc. I després de voltar una mica pels voltants de la casa, encara hem tingut temps de tornar a la piscina, just abans de la dutxa i del sopar. No us ho creureu, però avui hi havia espinacs amb beixamel i, tot i ser verdura, estaven tan bons que no n’hem deixat cap al plat. De segon hem menjat truita de patates amb amanida i de postres un iogurt. I com just a l’hora de sopar ha arribat el Miquel Àngel, quan hem acabat hem celebrat tot just l’Eucaristia, on hem recordat tot el que havíem treballat aquest matí amb la seva preparació. I abans d’anar a dormir encara ens ha quedat temps per gaudir de les darreres activitats del dia. Els petits i mitjans hem fet un ball plegats i els grans una activitat de por on ens ho hem passat molt bé. Però el pas de les hores va pesant sobre nostre i, com cada nit, la lluna i els estels han agafat el relleu al sol que ens ha acompanyat tota la jornada. Havia arribat l’hora de posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, llegir els vostres missatges i cantar la nostra cançó de bona nit, ja ficats dins del sac. I amb el final del dia, acabem la quarta jornada de la nostra aventura medieval. Ens visitarà demà algun personatge? Tocarà peix per sopar? Tot això i molt més encara haurà d’esperar... Mares i pares, no patiu que els comtes medievals i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DILLUNS 7 DE JULIOL
Avui, tal com anunciaven les previsions, ha començat a ploure a primera hora de la matinada i aquesta pluja, molt intensa en alguns moments, ja no ens ha abandonat en gairebé tota la jornada. Però no passa res, perquè nosaltres, encara que plogui, sabem divertir-nos igualment. Així doncs, alguns ens hem despertat abans d’hora i tot, amb el soroll dels trons que queien ben a prop del nostre castell, al bell mig del regne. I com que la pluja no ens aigualiria el dia, ràpidament, com cada matí, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i cap al menjador, on ens hem trobat la primera sorpresa del dia. El primer àpat del dia no era com el de cada matí, i és que en lloc de llet avui hem esmorzat xocolata amb melindros. Ara sí que ens era igual que plogués fora, perquè dins del castell teníem per una bona estona d’escurar els gots. Hem acabat tots amb un bon bigoti de xocolata ben divertit! I sense sortir del menjador, hem recomptat tots els punts d’ahir i ja us podem avançar que, de moment, va guanyant el comtat de Panthernon, tot i que seguits a molt poca distància pels altres comtats que també volen fer-se amb el control del regne. És que l’Edat Mitjana és això, un lluita continua pel poder que nosaltres aprofitem per passar-ho d’allò més bé. També hem aprofitat per fer una dinàmica on hem après la importància d’escoltar-nos entre nosaltres i respectar totes les opinions. I com que la pluja no és incompatible amb la neteja, hem començat els nostres serveis diaris. Els únics que ens hem escaquejat som aquells que ens tocava netejar els exteriors del castell. Així doncs, la dansa diària d’escombres, baietes i d’altres estris ha tornat a començar amb èxit. Ah! I també hem endreçat les habitacions que ja comencen a notar de valent el pas dels dies. I de tornada al menjador han aparegut de sobte els cuiners del regne que ens han proposat que els ajudéssim a elaborar les seves especialitats culinàries: galetes i gelats. Com que no podíem sortir fora, la idea ens ha semblat genial, així que sense pensar-ho gaire ens hem posat a treballar. Dos dels comtats ens hem especialitzat en les galetes: farina, ous, sucre, mantega... Tot ben barrejat i, amb l’ajuda dels monitors, directes cap al forn. Els altres dos comtats ens hem dedicat als gelats: suc de taronja, kiwi, plàtan..., i directes al congelador. Ens hauran quedat bé els nostres plats? Per esbrinar-ho haurem d’esperar a què surtin del forn i del congelador però ja us podem avançar que fan molt bona pinta. I entre tant menjar se’ns ha fet l’hora de dinar, avui amanida freda de llenties, barretes de peix i pinya en almívar. Estava tot boníssim. I, després de netejar el menjador i els plats, com que el cel no ens ha donat treva, alguns hem passat l’estona amb jocs de taula o fent polseres i d’altres hem aprofitat per anar a les habitacions a fer una petita migdiada. Bé, més que una migdiada ha estat una petita festeta en què ens hem encarregat que els monitors no poguessin ni tancar els ulls, no fos cas que s’acostumin i ens posin cada dia a dormir després de dinar. I dempeus de nou els petits hem començat un taller de putxinel·lis que acabarem un altre estona que tinguem lliure, els mitjans hem fet un joc de pistes per la casa fins a arribar a trobar un tresor amagat i els grans hem sortit fora de la casa, aprofitant que ha deixat de ploure una estona, per fer un concurs on havíem de trobar al nostre company o companya de l’esplai ideal. A mitja activitat ens hem retrobat tots els grups al menjador del castell per berenar, avui el que ens havien ajudat a fer al matí els dos cuiners del regne. La veritat és que estàvem nerviosos per comprovar com ens haurien quedat les nostres galetes i gelats, i us podem dir que hem més que superat les nostres expectatives. Estava tot boníssim i, el més important, havíem estat capaços de cuinar nosaltres mateixos, així que ja veureu quins plats tan deliciosos que us farem quan tornem a casa. I tot just quan el cel ha tornat a descarregar amb força hem aprofitat per anar a fer la visita diària a les dutxes. I d’aquí..., a sopar! Però avui no ha estat un sopar qualsevol, sinó que els cuiners ens han fet una deliciosa pizza casolana, massa inclosa, amb un munt d’ingredients, tot això acompanyat d’uns nuggets de pollastre. I per postres, gelatina de colors. I tot això acompanyat per un arc de Sant Martí que, tímidament, s’ha deixat veure de punta a punta del regne. Després de sopar, aprofitant que ara sí que la pluja ens ha respectat, hem sortit a donar una volta pels voltants del castell, fins que han aparegut uns nous personatges, uns lluitadors de sumo medievals que ens han portat una nova activitat, el gran torneig de sumo intercomtats! Per parelles, havíem d’anar competint els uns contra els altres, per tal que el nostre contrincant sortís del cercle marcat a terra. Finalment, un ha estat el guanyador, i la resta poc ens ha importat perdre, després de com ens ho havíem passat de bé. A més a més, que cada comtat s’ha emportat un bon grapat de punts per al seu territori. I gairebé sense adonar-nos la nit ja s’havia apoderat del dia, així que era l’hora de posar-se el pijama, rentar-se les dents, llegir els vostres missatges i enfilar el camí caps als nostres sacs de dormir. Estant de colònies és igual que plogui o faci sol, nevi o caigui pedra, perquè el més important és que seguim tots junts. I tots junts seguirem demà quan un nou dia, de ben segur que ben assolellat, s’obri davant nostre per portar-nos moltes sorpreses més. Aquesta nit les colònies arribaran al seu equador, però nosaltres no comencem el compte enrere, perquè la nostra aventura segueix endavant. Mares i pares, no patiu que Sant Fermí i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIMARTS 8 DE JULIOL
Des d’ahir a la nit que sembla que el cel ens respecta i no ha tornat a descarregar. Tot i això, tenim els voltants del castell ben xops i amb un munt de tolls d’aigua. A més a més, el sol sembla resistir-se a aparèixer i, fins i tot, en algunes estones hem agraït posar-nos les dessuadores. Però tal com vau veure ahir, el temps no ens ha impedit ni ens impedirà passar-ho d’allò més bé amb totes les activitats que hem de fer per guanyar el control del regne. Avui, com que ja portem molts dies de colònies i les forces comencen a flaquejar, ens hem llevat una estoneta més tard. Els monitors i monitores s’haguessin llevat com sempre o fins i tot més d’hora, però han pensat que nosaltres voldríem dormir una mica més. Ben descansats hem anat, com cada matí a rentar-nos les cara i ens hem vestit, just abans de baixar al menjador, on ja ens esperava la primera dosi d’energia del dia: llet, xocolata, melmelades, cereals, galetes... Després de l’esmorzar hem fet el recompte de punts diaris i el seu canvi per les necessàries i anhelades boles de vidre. Us avancem que el comtat de Panthernon segueix en primera posició, però d’una manera tan ajustada que encara pot passar qualsevol cosa. I com cada matí, fidels a la nostra cita, ens estaven esperant les escombres, baietes, galledes... Ni us imagineu la pràctica que estem agafant en el noble art de la neteja. A veure si ens recordem de tots aquests estris quan arribem a casa i us podem ajudar a partir d’ara. I amb les obligacions acabades, ha arribat el moment de sortir fora del castell, on ja ens estaven esperant els pregoners reials. Avui ens han portat una gran notícia, el mercat medieval arribaria aquesta tarda al nostre regne. Ens havíem de preparar per a un esdeveniment de tanta importància. D’aquesta manera hem fet grups de quatre o cinc persones, aquesta vegada amb qui hem volgut. Havíem de pensar de què ens agradaria posar la nostra paradeta. Qualsevol cosa que ens vingués a la imaginació seria possible en el nostre mercat medieval. Però era important intentar ser originals, per tal que el màxim número de persones vinguessin a rebre els nostres serveis i, d’aquesta manera, guanyar diners que després podríem canviar per punts per al nostre comtat. Però les coses no són tan senzilles com semblen, ja que per poder instal·lar-nos en el mercat medieval és del tot imprescindible obtenir una “llicència de mercader”. El document de llicència el teníem, però ara calia que diferents persones donessin el seu vistiplau i anessin omplin les diferents parts de la documentació. D’aquesta manera, doncs, el taxador ens havia de posar el preu del nostre servei, però no ho podia fer fins que un artesà ens indiqués el material necessari. L’artesà es negava a fer-ho fins que el banquer no certifiqués que el senyor feudal ens havia deixat 10.000 euros medievals amb què poder iniciar el nostre negoci. Però per això, el banquer necessitava que féssim un jurament davant d’una autoritat del poble, per tal de comprovar que el negoci serà en bé de la contrada. Però l’autoritat no ens atendria fins que haguéssim decidit els encarregats del negoci, cosa que havíem de fer davant de l’agutzil. I l’agutzil, al seu torn, no ens volia autoritzar als encarregats, ja que no teníem el nom del grup escrit, cosa que havia de fer l’escrivà. Però l’escrivà no estava disposat a fer-ho fins que el pintor fes un retrat de tots el membres del grup. Per últim, el pintor no ens podia fer el retrat sense la benedicció del capellà. Però..., on estava el capellà? I d’aquesta manera, buscant gent amunt i avall, hem passat tot el matí. No us penseu que ha estat fàcil, perquè a més a més de trobar-los en l’ordre correcte, tots ens feien superar una petita prova. Us ben garantim que hem suat la llicència de valent. Encara sort que els núvols i el fred ens han impedit anar a la piscina, perquè així hem tingut tots temps d’aconseguir la nostra llicència. I ja amb el paper sota el braç, cap a dinar, avui paella i préssec en almívar. Gairebé no ha calgut ni fregar els plats de tan ben escurats com els hem deixat! I després de dinar no hem tingut ni un segon per descansar, ja que ens quedava molt poc temps i moltes eren les coses que ens faltaven per fer si volíem tenir la millor paradeta de tot el mercat: massatges, polseres, espectacles d’humor, perruqueria, netejar sabates, berenars... Tots teníem alguna cosa per oferir i alguna cosa que volíem comprar. I tot sota l’atenta vigilància de l’agutzil que no deixava de posar-nos multes per qualsevol cosa que fèiem malament. Quan el vèiem venir ja tremolàvem. Però el mercat havia de continuar el seu camí i nosaltres anar cap a les dutxes que avui, després de tant voltar, ens feien més falta que mai. I amb la nit apunt de caure ha arribat el sopar: amanida russa, peix al forn i taronja. I encara ens han quedat forces per fer algun que altre joc de nit. Els petits hem fet uns jocs per perdre la por a la foscor i la veritat és que ho hem aconseguit. Els mitjans hem matat la por, a veure si ja podem intentar dormir una nit fora. Els grans hem fet un joc de preguntes i els guanyadors tindrem el privilegi de dormir junts dins d’una de les tendes amb una petita festeta que els monitors ens han deixat dins. Tot i això, després de l’experiència dels mitjans, nosaltres hem decidit instal·lar la tenda en una de les sales de la casa. Ara sí que havia arribat l’hora de posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, llegir els vostres missatges i cantar, ja ficats dins del sac, la nostra cançó de bona nit. Avui ha estat un dia fred, però ja no ha plogut, així que estem segurs que demà el sol tornarà a brillar amb força i, per fi, ens podrem retrobar amb la piscina. Tot i que pensant-ho bé, ens és igual si plou o fa fred, és igual si podem anar a la piscina o no, perquè el més important de tot és que, un dia més, seguim tots junts. I tots junts seguirem fins que un dels nostres comtes es faci amb el domini del regne. Però per això encara queda molt, perquè els dies ens passen com si res, però ni us imagineu la d’aventures que encara ens queden per viure al nostre castell.Mares i pares, no patiu que Sant Quirze i Santa Julita, patrons d’Arbúcies, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIMECRES 9 DE JULIOL
Aquest matí el cel s’ha llevat del tot encapotat, i amb una boira que cobria tota la contrada. Des del castell costava de veure l’altre punta del regne. Ja des del principi es presagiava que, tal com anunciaven les previsions, la pluja ens vindria a saludar en algun moment o altre de la jornada. Però això no ha impedit que la vida als comtats es desenvolupés amb tota normalitat i amb els ànims intactes. I és que cada vegada queden menys dies de colònies i, tal com heu anat veient, el temps no ens esgarrarà pas ni un sol moment. Com cada matí, la música ressonant per tot el castell ha marcat l’inici del dia. Ahir va ser un dia molt complert i avui hem notat encara els seus efectes a l’hora de llevar-nos. Però la mandra s’ha esvaït només rentar-nos la cara, vestir-nos i baixar al menjador. El grup que li tocava taula, com sempre, ja s’havia avançat a parar-la, per tal que estigués apunt pel primer àpat, l’esmorzar. Melmelades, magdalenes, galetes, llet, sucs... Ara sí que definitivament estàvem desperts del tot i amb la força i energia necessària per fer front a les aventures que estaven per venir, fes sol o plogués. I de moment el cel seguia aguantant, així que hem sortit a la porta del castell a fer la nostra dinàmica diària. Avui hem pres consciència de la importància de valorar el temps i tot allò que el pas de la vida ens va oferint, les experiències bones i aquelles no tan bones, ja que totes elles ens ajuden a créixer com a persones. I d’aquí directes a retrobar-nos amb els nostres amics que ja ens estaven esperant! Quina alegria s’han emportat les escombres, baietes, draps..., al tornar-nos a veure. La veritat és que ho intentem deixar cada dia tot perfecte, però cada vegada ens costa més la neteja del castell, i és que està patint de valent el pas dels dies. Tot i això, encara ens en sortim prou bé.! I de tornada al pati del castell, han aparegut els nostres ja coneguts pregoners. Avui ens han anunciat que s’havia organitzat una marxa de la regularitat per conèixer els llocs més emblemàtics del regne. Però... Què seria això de la marxa de la regularitat? De moment, i com que sonava a alguna cosa que ens portaria molt de temps fora del castell, els monitors ens han preparat una bossa amb entrepans, suc i una poma. Podíem escollir entre llonganissa, pernil dolç, formatge... Uns amb tomàquet, altres sense... Però tranquils, que tot i que cadascú té els seus gustos, tothom ha tingut la seva bossa de supervivència personalitzada. Ara només ens quedava omplir les cantimplores i, a diferència de les excursions que hem fet altres estius, aquesta vegada hem substituït les gorres i cremes solars per les capelines i dessuadores, no fos cas que el cel, que de moment encara ens respectava, decidís descarregar sobre nosaltres. Ja ho teníem tot preparat per començar la nostra marxa. Cada deu minuts han sortit del castell els integrants d’un comtat acompanyats d’un monitor, disposats a iniciar el camí, on es trobaven distribuïdes diferents bases. No es tractava de córrer ni d’anar massa a poc a poc, sinó d’intentar fer cada tram en el temps establert pels organitzadors reials de la marxa, amb la dificultat que no sabíem quin era aquest temps. Així doncs, no ens quedava altra que intentar arribar a la següents base respectant el ritme de cadascú, esforçant-nos els més lents i animant i a continuar aquells que som més ràpids i àgils. El més important, al cap i a la fi, era arribar tots sans i estalvis, tot gaudint del camí i coneixent el regne que aspirem a governar. I molts han estat els paratges amb què ens hem trobat davant nostre. Al llarg de la major part del recorregut ens han acompanyat un munt d’alzines sureres. En una de les bases hi havia una família de cérvols molt afamats. Sort que nosaltres hem portat tot el pa que ens ha anat sobrant al llarg d’aquests dies i cadascú de nosaltres els hem pogut donar una mica de menjar. Feien molta gràcia quan posaven el musell, tot buscant el trosset de pa que els hi havíem preparat. També hem passat per una carbonera, on es fa carbó, tot enterrant la llenya dels arbres sota una pila de sorra. I per últim hem arribat a l’Església de Sant Cristòfol de Cerdans, on hem aprofitat per descansar i recarregar l’energia que havíem anat perdent al llarg del camí, gràcies a les bossetes amb el dinar que havíem agafat abans de sortir i que ens estaven esperant impacients. Ara sí que ja podíem enfilar el tram final que ens portaria de nou al castell. I sort que no ens hem entretingut gaire, perquè només arribar ha caigut un gran xàfec que ha deixat ben molls els quatre comtats. Però no us preocupeu, perquè també sabem divertir-nos dins del castell. Els petits i els mitjans hem aprofitat per veure “Brave”, una pel·lícula d’animació. Ha estat molt divertit poder veure-la en una pantalla gran, tots estirats al terra amb la nostra màrfega, mentre escoltàvem com la pluja anava caient fora. Els grans hem estat preparant una activitat de por per dur-la a terme aquesta nit a la resta de companys i monitors. Maquillatge, disfresses, cartolines, colors... Ens hem esforçat molt, perquè tot quedés perfecte. Ara només faltava veure si obtindríem els resultats esperats. Però per a això encara hauríem d’esperar, perquè ara era el torn de les dutxes, avui mol necessàries després de la llarga caminada i, per fi, del sopar. Aquesta nit els cuiners ens estaven esperant amb una sopa, un bon plat de croquetes i un iogurt de postres. I després de recollir les taules i netejar els plats, els grans ja ens estaven esperant amb la seva activitat de por. Han aparegut tots disfressats i maquillats i ens han fet passar per un munt d’estances del castell, mentre anaven apareixen un seguit de personatges d’allò més terrorífics. Ens ho hem passat tots d’allò més bé, des dels més petits fins als monitors. Però com cada dia, arriba l’hora de descansar i avui ja ens feia falta, així que ens hem posat el pijama, ens hem rentat les dents i hem entrat dins del sac, mentre escoltàvem els vostres missatges i cantàvem la nostra cançó de bon nit, tot pensant si demà, finalment, ens podrem retrobar amb la piscina. Mares i pares, no patiu que els cérvols del regne i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIJOUS 10 DE JULIOL
Aquest matí, després de dos dies sense gairebé ni veure’l, per fi el sol ha tornat al seu lloc habitual i que tots esperàvem, just dalt del nostre castell i brillant amb tota la seva força. Ja pensàvem que s’havia oblidat de nosaltres i que no el tornaríem a veure, però no! Només havia fet uns dies de vacances, deixant-nos a càrrec dels núvols i la pluja. I ja heu vist que el canvi tampoc ens ha anat tan malament, més ben al contrari. Tal com us hem dit, avui ens hem llevat amb els rajos del sol que ens entraven per la finestra a primera hora i, com cada matí, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i directes cap al menjador. Sabem que queden pocs dies d’aventura i no podem perdre ni un moment. No hi ha temps per la mandra, així que ràpidament ens hem dirigit cap al menjador, on ja ens estava esperant l’esmorzar. La llet, les galetes, melmelada, magdalenes... Buf! Cada matí comencem ben tips i amb l’energia necessària per fer front a les primeres aventures del dia i poder arribar fins a l’hora de dinar. Hem de dir que l’esmorzar d’avui ha estat ben distret, perquè els pregoners dels regne han sortit ha fer l’entrega de les medalles de la marxa de la regularitat d’ahir. Tots hem tingut la nostra medalla, segons la nostra posició i ens hem emportat cap als nostres comtats els punts corresponents. Després del recompte de punts, us hem de fer saber que el comtat de Tigerwave s’ha avançat en la disputa pel control del regne, però això no és ni molt menys definitiu, ja que encara ens queden moltes oportunitats de seguir sumant punts. I medalla per aquí, magdalenes per allà, hem sortit fora de la casa per fer la nostra dinàmica diària que avui tractava sobre la importància d’ajudar als altres, si nosaltres també volem ser ajudats quan ens faci falta. Era el torn, ara, dels serveis diaris. La veritat és que és una llàstima que estiguem arribant al final de les nostres colònies, perquè ja ens hem fet amics del tot amb els diferents estris de neteja que, per a molts de nosaltres, eren autèntics desconeguts quan vam arribar. Som uns vertaders experts fent dansar draps, escombres, baietes i encara més endreçant les nostres habitacions. Amb les obligacions acabades, ja podíem tornar al pati del castell per esperar de nou l’arribada dels pregoners, que encara rondaven pels voltants. Ens han anunciat que corria el rumor que alguns regnes veïns havien estat conquerits recentment per poblats víkings que volien ampliar els seus territoris. És per això que avui rebríem la visita d’uns víkings retirats que ens explicarien com podíem defensar-nos dels possibles atacs enemics. I com tots sabem, els víkings són un poble que basen part de la seva vida en l’aigua i els vaixells, així que l’entrenament per preveure la invasió es faria a la piscina. I cap allà ens hem dirigit per fi, després de dos dies sense trepitjar-la. L’aigua ens estava esperant, fresqueta com sempre, i ja ens trobava a faltar, així que ràpidament hem començat un munt de jocs d’aigua: pescar peixos, recollir perles del fons de la piscina... I joc a joc hem anat sumant punts per als nostres comtats. Amb tanta aigua començàvem a notar que l’efecte de l’esmorzar s’estava passant, però el dinar es feia esperar... Encara no ho sabíem, però avui tindríem un àpat especial que requeria més preparació: una barbacoa a l’aire lliure. Botifarres, pollastre, xoricets, cansalada, pa torrat... Buf! Avui sí que hem acabat ben tips. Tot i que hem dinat un mica tard, l’espera ha valgut la pena i, a més a més, no tenim cap pressa! Bé, una mica sí, perquè a la tarda ja ens estaven esperant les següents activitats del dia. Els petits hem acabat els putxinel·lis que vam començar fa uns dies i que ara ja tenim gairebé enllestits. Els mitjans hem après uns trucs de màgia que us podrem ensenyar quan tornem de la nostra aventura. I els grans, que seguíem necessitats d’aigua, hem fet uns jocs al pati del castell, on ens hem remullat de valent. Gairebé sense adornar-nos ha arribat l’hora de la nostra dutxa diària. Els més petits ja ho tenim tot més que controlat. Els monitors ni ens fan falta. La tovallola, els sabons, roba neta... I els grans també ens ajuden en tot el que fa falta. La barbacoa havia estat molt bona i abundant, però com que nosaltres no perdonem cap àpat, havia arribat l’hora del sopar: puré de patates, empanades de carn i peix casolanes i una pera per postres. I després de netejar les taules i els plats i voltar una mica pels afores del castell, hem tornat al menjador de la casa, on els monitors ens havien preparat una autèntica sessió de cinema amb les seves crispetes i tot. Equipats amb els sacs i les màrfegues, hem anat agafant lloc en aquest particular cinema i ha començat la projecció en una pantalla gegant, tots junts, uns al costat dels altres. Avui no us podem explicar el final del dia, perquè la pel·lícula encara no ha acabat, però sí que us podem avançar que serà una nit ben divertida i especial, on podrem dormir tots junts a mesura que la son es vagi apoderant de nosaltres. A veure quants aconseguim arribar fins al final! Avui fa tot just una setmana, que l’aventura va començar. Sembla que va ser ahir que van sortir els pregoners i van llegir el llibre del recent malmès rei. Ara l’aventura està a punt d’arribar a la seva fi, però encara hem de desvetllar quin comtat s’alçarà amb el control del regne i viure moltes sorpreses més. I com avui, com ahir, el més important: demà seguirem tots junts! Mares i pares, no patiu que la lluna plena que il·lumina el regne aquesta nit i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIVENDRES 11 DE JULIOL
Avui no quedava cap dubte, el mal temps ja era història. El cel d’Arbúcies s’ha llevat amb un sol radiant que ens ha acompanyat al llarg de tota la jornada. I si recordeu com va acabar el dia d’ahir, aquest matí ens hem llevat tots junts al menjador del castell. Pocs vam ser els qui finalment vam aconseguir veure la pel·lícula sencera, però ens era igual, ja que el més important era que, desperts o adormits, estàvem tots junts. Així doncs, només despertar-nos, hem agafat els nostres sacs i màrfegues, ho hem deixat a l’habitació i, com cada matí, ens hem rentat la cara i ens hem vestit. I ràpidament de tornada cap al menjador per començar el darrer dia complet que ens queda a les colònies d’aquest estiu. Sabem que això ja s’acaba, i és per això que no volem perdre ni un instant. Plats, gots, coberts, galetes, magdalenes... Ja estava tot preparat, perquè, com sempre, el grup que li tocava ja havia parat la taula abans que arribéssim la resta. I amb la panxa ben plena i vessant energia per totes bandes, hem sortit al pati del castell per fer la nostra dinàmica diària. Avui hem treballat la importància de cuidar de la família i els amics, perquè per sobre de totes les coses materials que tenim, són ells el més important. I d’aquí directament a fer els serveis. Avui les escombres, baietes, draps... estaven una mica tristos, perquè saben que aviat deixarem de fer-los ballar com ja els tenim acostumats. Tot i això, els hem animat de valent fent-los anar amunt i avall per tota la casa, i ja els hi hem explicat que no es preocupin que demà, abans de marxar, tindran un comiat com Déu mana. A més a més, ara que ja els hem conegut, de ben segur que quan arribem a casa, també farem servir de valent tots els seus cosins que viuen a cadascuna de les nostres cases. Ja veureu que bé que es porten amb nosaltres. Desprès de l’excursió, la barbacoa, dormir tots junts al menjador veient una pel·lícula, ja patíem per si aquest any no viuríem un dels grans moments de totes les colònies. Però no! Aquest any la “Gimcana Guarra” s’ha fet espera, però per fi ha arribat. Aquesta gimcana era una de les darreres oportunitats per aconseguir punts per al nostre comtat, ja que el gran recompte final i repartiment de boles de vidra seria aquesta mateixa nit. Així doncs, era el moment de donar-ho tot i intentar rascar el grapat més gran de punts possibles. En una prova ens hem convertit en cavallers cecs, on uns contra els altres ens havíem de disparar, armats amb unes xeringues gegants, un líquid llefiscós que ens ha deixat ben oliosos. En una altra prova, una parella formada pel cavaller sobre el seu cavall competia contra una altra parella, a veure qui podia estampar un plat amb melmelada sobre el cavaller enemic. També hem hagut de practicar la nostra punteria, llançant un plat amb escuma i intentant encertat sobre la cara d’un cavaller enemic que sortia per un forat. Un dels llocs on més ens hem embrutat ha estat passant a través d’un circuit, mentre els cavallers enemics ens anaven llançant coses per sobre: fang, líquids estranys... Per últim, hi havia una prova on ens havíem de passar d’un a l’altre una misteriosa poció medieval per sobre dels caps. Ja us podeu imaginar que era molt difícil fer-ho sense que part d’aquest líquid ens caigués per sobre. I tot ha acabat amb una pluja de globus d’aigua de colors que ens ha deixat ben xops, i ben acolorits. Sort que una potent mànega no ha deixat ni rastre sobre el nostre cos de tot el que havia succeït al llarg del matí. Bé... Sobre el nostre cos no, però la roba l’hauríeu de veure! Només ens faltava, abans de dinar, remullar-nos a la piscina, tot aprofitant el magnífic dia que ens acompanyava. Amb tantes emocions i activitats l’energia estava sota mínims, així que hem anat al menjador on ja ens esperaven uns espaguetis a la carbonara, salsitxes amb amanida i un pastís de xocolata gegant per celebrar l’aniversari de la monitora Iris. I després de dinar encara ens quedava molta feina per fer. Aquesta nit es decidirà el comtat guanyador, així que havíem d’enregistrar un vídeo que es projectaria a la gran festa de proclamació, per tal d’acabar de convèncer al poble que el seu comte és el millor candidat a fer-se amb l’ansiada corona. I mentre enregistràvem aquests comunicats, també hem anat passant a acabar de pintar la samarreta d’aquestes colònies, que esperem que us agradin molt quan les lluïm demà, tot baixant de l’autocar. I com cada tarda, ha arribat el moment de les dutxes. I avui havíem de quedar ben nets si volíem arribar com cal a la gran festa final. Encara ens estàvem eixugant que ens han avisat que el sopar ja estava preparat. Era l’últim sopar d’aquestes colònies així que havia de ser ben especial: un plat combinat on no hi ha faltat de res. Hi havia croquetes, patates fregides, frankfurts... i, fins i tot, un ou ferrat. I de postres, gelatina! Ha estat un sopar d’allò més complert. I sense més, ha arribat el gran moment, el que estàvem esperant des que va començar la nostra aventura. Per fi sabríem si havia valgut la pena tot el que hem lluitat aquests dies. La gran festa de proclamació ha començat amb la projecció dels vídeos que havíem enregistrat a la tarda. Ha estat aquí on hem exposat els nostres motius, pels quals consideràvem que els nostre comtat mereixia alçar-se amb el control del regne. I després d’això els quatre comtes han fet el recompte final de punts, aquell que decidiria a l’equip guanyador. Uns minuts de tensió i nervis han donat pas a una gran festa quan els pregoners han anunciat el resultat final. El comtat guanyador, aquell que ha acumulat més boles de vidre era el comtat de Lönnister!!! Però el nou rei, en el seu discurs de proclamació ja ha deixat ben clar que ell no es veia amb cor de governar tot sol i que, per tant, necessitava l’ajuda de tots els comtes. Perquè qualsevol cosa es fa millor i més divertida si es fa entre tots! Un ha estat l’equip guanyador d’aquesta aventura, però per sobre de tot ha guanyat la diversió. I La proclamació ha donat pas a l’acte de coronació, on tots hem tingut la nostra corona de record, i una gran festa amb música, menjar i beure que s’ha allarga pràcticament fins a la sortida del sol. El final de la festa no us el podem explicar, perquè encara hi estem posats, però ja comptem les hores que queden pe abraçar-vos, explicar-vos la festa final i tot allò que aquests relats no han pogut recollir i que ja són records que formaran parts de nosaltres, infants i monitors, per sempre més. Mares i pares, no patiu que el nou rei i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
Després de deu dies amb les seves nou nits, unes altres colònies arriben a la seva fi. Han estat deu dies de convivència, aprenentatges i, sobretot, de passar-ho tots junts, infants i monitors, d’allò més bé. Durant deu dies hem tornat a viure la màgia d’unes colònies, aquell moment de l’any on tot s’atura i les nostres màximes preocupacions són si plourà o farà sol, quin comtat guanyarà el control del regne, o si el sopar estarà llest a l’hora o haurem d’esperar deu minuts. Són aquells dies on el món es passa a mirar amb els ulls d’un infant i, creieu-nos mares i pares, que el seu somriure mentre cauen les boles de vidre dins del seu pot o la cara de sorpresa quan van apareixent els diferents personatges dia rere dia no té preu. Ens sentim molt afortunats d’haver pogut viure, novament, la màgia d’unes colònies, així que només ens queda donar-vos les gràcies, mares i pares, per la confiança que ens demostreu curs rere curs. Unes colònies acaben, perquè en puguin començar unes altres, així que ja comptem els dies per poder tornar a marxar de colònies. Esperant aquest moment, ens acomiadem de tots vosaltres, desitjant-vos molt bon estiu i recordant-vos que a l’octubre un nou curs carregat d’històries i aventures ens estarà esperant. I no oblideu mai veure el món amb els ull d’un infant!!!
AVÍS: Recordeu que la tornada serà cap a les 19:00 davant de l'Església Major de Santa Coloma. Recordeu, també, que els monitors tindrem la nevera buida, després d'una setmana fora de casa!!! ;)
Lucía y Carlota (martes, 15 julio 2014 18:09)
Hola a todos!!! Nos lo hemos pasado genial en las colonias muchas gracias monitores!!!
A una cosa el video de Wolfinger no esta, se podra poner??? Gracias
Jacob (domingo, 13 julio 2014 12:31)
Muchas gracias monitores. Han sido las primeras colonias largas que he hecho y me lo he pasado BOOOOMBA.
Un beso muy furte y hasta pronto.
Pol petit (sábado, 12 julio 2014 21:02)
Hola m'ho he passat molt be amb bosaltres moltes gracies!!!!!!!
Enric i Anna (sábado, 12 julio 2014 14:47)
Gracies monitors per ajudar-nos a transmetre als nostres fills tots aquests valors d'una manera tan natural i lúdica com ho esteu fent vosaltres. Moltíssimes gràcies de nou i bona tornada!!!!
Francesc (sábado, 12 julio 2014 12:19)
Hola Marcel pronte esta el retorn espero que te ho pases bé, ens veurem aviat. Una abraçada del teus avis
Montse i Oriol (sábado, 12 julio 2014 10:06)
Aquest missatge es pels monitors, tornar a donar-vos les gracies per la feina que feu, per la il.lusio que aconseguiu sempre tinguin els nens per fer les activitats que els proposeu. Gracies.
Salva Bueno (sábado, 12 julio 2014 09:23)
Bon dia! ¡Buenos dias!
GRACIAS, GRACIAS y GRACIAS!!!
Es lo k se me ocurre...
¡Hola Jacob!
Qué día tan precioso,genial y divertido el día de ayer...¡Os queremos!
¡Te queremos!
Un beso
tita Salva
Olga (viernes, 11 julio 2014 22:49)
Estoy deseando que llegue mañana, por fin os trendré a todos conmigo. Os quiero mucho y el papa también me ha dicho que os escriba que os echa mucho de menos.
Hasta mañana preciosas.
Ana Blay (viernes, 11 julio 2014 21:59)
Jacob, cariño, este es un segundo mensaje, y es un poco bu!
he dado la vuelta a Caldes y tres draguis te estan esperando!!!Uno está en la ventana del comedor, otro está vigilando tu habitación y el último, que es enorme, está encima de la bodega.
Has encontrado alguno en el castillo?
seguro que mañana encontraremos más. Un besote enoooorme para todos los draguis del castillo y para todos vosotros
Ana Blay (viernes, 11 julio 2014 21:35)
Bona nit habitants del castell!!!
Com heu passat el dia? Heu fet moltes proves? Heu guanyat moltes boles? Avui qui encapçala el ranking de comtats?
heu començat a posar alguna cosa a la motxilla? Mare meva quantes preguntes, sort que demà torneu i ens ho podreu explicar tooot.
Bė nois, això s'acaba, ooooo ben mirat podem dir que queda menys per a les properes colònies ;-D
espero que aquesta experiència us hagi agradat molt, a mi m'heu fet molta enveja!
Darrera nit i com sempre....
Jacob mi solete, recuerda cuanto te quiero. Sueña con los angelitos que yo soñaré contigo, dulces sueños, SWEET DREAMS
esplai mainada (niños y monitores) descansad esta última noche o mejor....... haced una buena despedida!!!!
pero no os olvideis de dormir un poquitín!
Soñad con los angelitos que yo os incluiré en mis sueños
gracias por todo
avi juli y yaya ani de Jacob (viernes, 11 julio 2014 21:17)
Buenas noches Jacob soy la yaya Ani, tengo unas ganas enormes de verte, te he echado mucho de menos pero sé de buena tinta que has estado muy bien cuidado. Aprovecha estas últimas horas en el castillo. Un beso enorme para ti y todos los que te acompañan.
Hola Jack, tinc moltes ganes de veuret, són massa dies sense tenir-te amb nosaltres. Lo bo és que la mare cada dia ens ha ensenyat la tablet amb totes les cròniques i fotos. Ja estic contant les hores per demà venir-te a recollir.
Com veiv que aquests dies has fet neteja, aquí Caldes també farem un horari de serveis. Què faràs tu? Netejar cargols i escombrar la piscina . Un petó molt fort. Fins demà!!!!!
Clara y Mariona (viernes, 11 julio 2014 21:15)
Hola Pol, hoy es tu última noche en las colonias...
Aprovechala a tope, por aquí ya se te echa de menos!! Bueno Pol, pasatelo muy bien que te queda poquito...
Seguro que habeis disfrutado mucho todos juntos!
Un beso enorme para ti y para todos mis amigos... que ya sabeis quien soys!!♡
Biel, Angie i Vicenç (viernes, 11 julio 2014 20:59)
Ja arribat l'última nit!! demà a montar la motxil.la i buscar si ho teniu tot, segurament no.
Noa, espero que encara et recordis dels teus pares i del teu germà, nosaltres et trobem faltar i estem desitjant fer-te una abraçada i escoltar-te explicar les aventures passades.
Moltes gràcies als monitors per tota la feïnada!!
Bona nit!!
Neus i Xavi (viernes, 11 julio 2014 20:48)
Bona nit nois i noies , monitors i monitores ....darrera nit que paseu plegats i tot un dia per pasar divertit , això s'acaba pero les aventures viscudes duraran per sempre.....
MOLTISIMES GRACIES A TOTS ELS MONITORS I MONITORES per cuidar dels nostres fills i fer-los feliços tan a ells com a nosaltres.
Júlia no t'oblidis de posar-ho tot a la motxilla inclos els vostres amics ""els estris de neteja"" i sobretot la generositat tan gran de totes les personas que fan posible any rere any les colonies i tots el dissabtes .
Una fortisima abraçada i bona nit.MUUUUUAAAAACCC
BON VIATGE I FINS DEMA.
Maripaz (viernes, 11 julio 2014 20:26)
Hola ya se esta acabando,terminar de pasarlo bien,han sido muchos dias junto,pero os queda lo mas bueno recordar y explicar lo bien y lo requetebien que lo habeis pasado
BESITOS Y ACHUCHONES PARA TODOS
GRACIAS A LOS MONITORES BESOS
Blai, Alex i Eli (viernes, 11 julio 2014 18:56)
Bona nit a tots els habitants del castell!!! Encara ens falta saber el recompte final de les boles de vidre i el final de la historia...i a vosaltres us falta toooooot un matí d'aventures. No patiu per les motxilles, mentre ho fiqueu tot a dins ja estarem contents, vull dir tot lo vostre (lo dels monitors ja s'ho portaran ell...je,je). Apa, gaudiu d'estar tots junts i ...agafeu energia i il.lusió per tot l'estiu.
Últim enviament a Arbúcies del petó enorme pel Guim, l'Ona, i els seus amics del regne!
Avis Pere i Vicenta (viernes, 11 julio 2014 18:31)
Nois, noies, tot comença i tot s'acaba, pro tenim molta sort, dons altre cosa començará i les colonies del proper any, si Deu vol tornarán i tornarem a disfrutá . Ona,Guim
el Blai us espera en molta il-lusió, dons sempre está preguntan per vosaltres. Moltes gracies als monitors per la paciencia que han tingut, per lo que has mereixan un aplaudiment
Plas, plas¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡. Ara a descansá que tindreu un chic de feina en recolli i fer les mochiles. Una abraçada molt forta per tots¡¡¡¡¡¡¡¡¡
André i Rosa (viernes, 11 julio 2014 17:54)
Petit cheri última nit ja!!! Quines ganes de veure't! Disfruta a tope del que et queda. T estimem molt! Gràcies a tots i totes per aquestes colònies!!! Molts petonets
Marcos i Anna tiets de Marta i Noa i cosins del Pau (viernes, 11 julio 2014 16:20)
Mare meva quantes aventures esteu visquent, ens podem apuntar per l'any q ve? als monitors felicitar-vos per la vostra feina. Petons i moltes abraçades per Marta, Noa i Pau
Berta, Jordi i Eva (viernes, 11 julio 2014 16:18)
Hola Pol!!!! Sobre todo lo primero y masimportante dar las gracias a los monitores por su paciencia, su dedicacion y por todas las cosas que os enseñan y os explican, venis super mayores!!!! Aunque no eres muy besucon dales un beso enorme de mi parte!!!!
Seguramente te da pena que se acabe, y a mi tambien aunque estoy deseando verte!!!!!
Te queremos muchisimo!!!!! Bona nit a todos!!!!
Mercè (viernes, 11 julio 2014 13:59)
Hola Lia! Que ràpid que passa el temps, oi? D'aquí a res ja et tornarem a tenir amb nosaltres. Ens ho has d'explicar tot fil per randa, però ja sabem que ho faras. Acaba de gaudir molt de les colònies, de tots els amics i amigues. ens veiem!
Un petó gegant!
Felicitats monitors per la feinada, ha valgut la pena, oi? Ja s'acaba, s'acaba, i aviat podreu descansar...
Salva Bueno (viernes, 11 julio 2014 13:14)
Bona nit! ¡Buenas noches!
Bueno, ésto se acaba... Se está acabando... Casi se acabó...
¡Hola Jacob!
Que pena k se acabe ¿Verdad?
Pero bueno,os queda el recuerdo de todo lo divertido k ha sido...
...Y las ganas de volver el verano k viene...
¡Un besote grandote grandote para ti y para TODOS!
¡Hasta mañana!
¿Ya tienes la idea para el santo de la mama y de la yaya? ¡Yo sí!
¡Te quiero!
Tita Salva
¡Gracias MONITORES con mayúsculas!
Por cuidar y divertir a nuestros niños...
Gracias por esa vocación tan responsable y bonita...
¡GRACIAS!
Ana (viernes, 11 julio 2014 13:09)
Hola a todos y todas, Dani espero que disfrutaras mucho buscando cosas en la piscina sé que eso te encanta y las noches de cine con palomitas y saco de dormir ...ni te cuento. No sabeu quines dentetes ens esteu fent!!!!!!! Prepárate para recibir un abrazo-achuchón cariñoííííísimo que los tengo acumulados de muchos días. Muchos besotes para todos y disfrutad muchooooo
pare del Pau..... (viernes, 11 julio 2014 11:36)
Hola Pau.... gracies x canviarte d samarreta.... pensaran q nomes en portes una.
Se q tho estas passant molt be aixi q no cal q tornis... quedat deu dies mes q ja fare lingres.
Tenvio molts petons i recordaaa el q et dic cada nit.
Testimo!!!!!
Jordi i Marga (viernes, 11 julio 2014 10:58)
Per fi, un dia de sol!!! Quines colònies més mogudes i magnifiques. I quins monitor@s més xulos! Nois i noies, teniu el privilegi de comptar amb uns monitor@s excepcionals dels que tots hem de prendre bona nota.
Aprofiteu els últims dies, a tope, sense descans, i amb el millor humor. Abraçades a tot@s i gràcies als monitor@s per tan bona feina.
Marcel!!!! Que tenim moltes ganes de veure't!!!!!
Ricard (viernes, 11 julio 2014 09:58)
Hola a tothom !
Falta poc,demà torneu i tenim moltes ganes de veure'us.
Aprofiteu les últimes hores a la colònia,no oblideu res i deixeu la casa neta i ordenada.
Fins ben aviat mainada !
sergi i núria (viernes, 11 julio 2014 07:23)
Nens i nenes. Monitors i monitores. Us estem esperant per petonejar- vos i abraçar-vos. Sou un exemple de convivència per tots nosaltres. Moltres gràcies a tots per les estones que ens heu donat i sobretot als monitors per la seva tasca i per vetllar de tots vosaltres.
Elsa i teo estigueu preparats perque tinc la màquina de fer petons a tope i no podre parar en dies i dies....muakssss... Aqui va el primer....
Paco i Alba de Berga (viernes, 11 julio 2014 06:55)
Noiets i noietes s,ha acabat el broquil. Tan bo q,hera Marcel esperem amb il-lusio la setmana que seras tot per nosaltres i nosaltres per tu. molts petons per tots i una abraÇada molt forta als MONITORS........
Montse i Oriol (jueves, 10 julio 2014 23:42)
Hola Aina i Mar!!!
Esperem que disfruteu al màxim del que queda de colònies.
Molts petons princeses.
PD: tinc moltes ganes de que arribi dissabte a la tarde i fer-vos una fortiiiiiiisima abraçada i molts petons.
Ahh!!!! Quan arribeu anirem a celebrar el cumple dl tito Kike.
miquel angel perez. (jueves, 10 julio 2014 23:33)
bona nit a tots, monitors, cuiners i infants. He pogt llegir les magnífiques cròniques que algú de vosaltres fa. Veig que ni la boira ni el mal temps us aturen ni en les activitas, ni en passar-ho be. Us escric a 5 graus, el fred tampoc no m'atura a mi. Confio que gunyareu molts punts i boles de vidre, que continuareu mengant súper be i que amb les activitats gaudieru molt. i que els monitors aguantin vius el ritme fins al final. prego per tots vosaltres.
Rosa, Juan Carlos, Dani y Carlos (jueves, 10 julio 2014 22:24)
Ya vemos por las fotos que os lo estais pasando muy bien. Tenemos ganas de veros. Un abrazo muy fuerte , Carlota y Lucia.
Tenemos ganas de celebrar tu cumple.
Felicidades.
Ana Blay (jueves, 10 julio 2014 22:17)
Bona nit habitants del castell!!
Com van les aventures medievals de l'esplai mainada?
Fins i tot aneu a recórrer el comtat a peu com antigament.
Avui us heu banyat? Espero que estigueu aprofitant el temps a tope, ja que queda poc per a aconseguir boles de vidre.
Descanseu i tingueu bon somnis.
Jacob tesoro, te quiero infinito y mas allá.
Que sueñes con lis angelitos que yo soñaré contigo. Dulces sueños. SWEET DREAMS.
Da muchos besos de buenas noches a todos los niños del castillo:pekes, medianos, grandes y supergrandes. Y uno especial al Guim y la Ona. Ahhh y amis niños de sexto!!!!
Manolo y Olga (jueves, 10 julio 2014 21:59)
Con tantas bolas de cristal a ver si encontrais también a la bruja avería.
Que lo continueis pasando genial y muchos besos a nuestras niñas Lucicarlota y Carlilucía. Os queremos hasta el infinito y más allá.
Avis Pere i Vicenta (jueves, 10 julio 2014 21:46)
¡¡¡Hola a tots Monis, nens i nenes!!!! Quina il-lusió us deuria fer donar menjá als cervols, es una experiencia molt bonica. La excursió deuria de ser molt maca, dons el recorregut es precios. A la foto esteu tots molt chulos de montanyens. Es molt tart i teniu que descansá per afrontá dema un nou dia. Ona , Guim una abraçada molt forta. Bona nit a tots i totes.
Alejandra y Carlos (jueves, 10 julio 2014 21:22)
Hola Dani;!!!! Ya vemos que te lo estas pasando genial :) que sepas que te echamos muchísimo de menos y tenemos ganitas de verte ya. Tenemos ya muchas ganas de poder soplar las velas contigo.
Un abrazo enorme y aprovecha los días que quedan al maximoo!
Te queremosssss
Enric i Anna (jueves, 10 julio 2014 21:12)
Oh quin dia més complert... veure cèrvols i a més a més dels hi heu donat menjar. Quina passada!!!
Pau quines experiències més xules. Aquests monitors son genials. Quina sort que tens de poder disfrutar-ho.
Molts petons per tots!!!
Mercè i Josep Mª (jueves, 10 julio 2014 20:54)
Lia!!!!! Avui sí toca escriure't. És que estem de VACANCES! Sí, nosaltres solets. Però et trobem a faltar molt, això sí, i veiem que tu t'ho estas passant pipa! Quina excursió més xula heu fet, amb cèrvols i tot... Petonets i abraçades.
Blai, Alex i Eli (jueves, 10 julio 2014 20:42)
Siiii, ...sempre amb il.lusió!!!...que no falti per seguir vivint noves aventures. Els habitants d'aquest castell sou genials: els nens i les nenes, els monis, els cuiners i els peluxos que viuen tirats per les lliteres esperant que aneu a dormir cada nit. Un petó enorme per tots!!!! Nando i Luca abraceu molt fort al Guim i l'Ona de part nostra!
MIAU .........MIAU (jueves, 10 julio 2014 20:12)
Estimats nens i nenes , això es va acabant , queda poquet per tornar a casa, els pares segur que estan impacients per donar-vos una abraçada i molts petons. Aprofiteu demà a tope. Jo haig de marxar, tinc moltes ganes de posar-me de nou al meu confortable llit , tots aquests dies pel Corral de Mataró m'han deixat exhaust.
Per cert una ultima coseta: Jordi m'has de presentar en Pepo aquest gatet gris i regordete que tens, pot ser ens fem bons amics.
Ah m'oblidava, jo em dic "CAPA" soc el gatet del vostre monitor Edu
Molts miaus........miaus.......miaus.
Vicenç, Biel i Angie (jueves, 10 julio 2014 19:10)
Hola Noa!Vau veure cèrvols?Quina sort!
Cada dia ens expliquen les vostres aventures, i ens semblen espectaculars! Sou molt afortunats de tenir uns monitors tan fantàstics, quines històries que us fan viure.
Monis, gràcies, per un dia rere l'altre, vetllar per els nostres fills/es.
Ja queda poquet per saber quin comtat guanyarà el regne, quina emoció!!!
Gauidu molt, què ja queda poquet!!
Bona nit a tothom i en especial a tu Noa "la meva petita cuca de llum", que somíis amb els angelets!!
Berta, Jordi i Eva (jueves, 10 julio 2014 19:09)
Pol , ya hacemos la cuenga atras ....estamos deseando verte!!! La yaya matilde te manda muchos besos y dice que tiene ganas de verte , a estado viendo las fotos y la casa y le parece todo chulisimo!!!
Aprobecha los 2 dias que te quedan y disfrutalos a tope , que chulo lo de ser tu el que se disfraza para asustar!!!! Con las ganas que tenias!!!!!
Bona nit a tothom y un beso y un abrazo enormes!!!
Te queremos mucho!!!!!
BNG
iaia Elsa i Teo (jueves, 10 julio 2014 18:57)
Ja queda poc per tornar. Aprofiteu tot el que podeu. que tingueu una bona tornada. Petonets .
Neus i Xavi (jueves, 10 julio 2014 18:49)
Hola nois/es , ja falten poc dies per veurens , pero moltes aventures per viuere, com la de ahir .....que bé poder donar de menjar els cervols, aixó no es fa sovint jijiji......
I la nit terrorifca......que guay....
Aprofiteu els darres dies per gaudir de la natura i la companyia incondicional de tots els que formeu part del esplaimainada. Bona nit a tots/es.
Muuuuuaaaaacccccc Júlia
André i Rosa (jueves, 10 julio 2014 17:25)
De veritat que heu vist cèrvols? Ohhhhh que xulo!!!!! Ostres Roger això ens ho has d explicar ben be! Encara teniu piles a les llanternes? Crec que les esteu fent servir força, oi?
No se qui es l autor@ que ens escriu cada dia el resum de la jornada però s agraeix moltíssim la cursada, així que un huuuuuuuuueeeeeeeeee per aquests monitors!!!!!
Rogeret, t estás portant bé, oi? Un petonet i aprofita que aviat s acaba!!!
Hermano Laia [Alejandro] (jueves, 10 julio 2014 16:57)
Ya quedan pocos días y se os acaba la fiesta , disfrutad todo lo que podáis , aunque el verano sigue aquí también , entre amigos la cosa está mucho mejor.
Saludos.
Ana (jueves, 10 julio 2014 15:58)
Hola Dani, ayer por la noche seguro que te lo pasaste en grande con los juegos "de mieeeedo" aunque no haga muy buen tiempo parece que sois imparables. SUPERMONITORES habéis conseguido que podamos participar en esas aventuras tan especiales que inventáis para nuestros chicos, muchísimas gracias. Seguir disfrutando mucho porque esto se acaba. Dani muchos besos de todos y hoy en especial de tu tía Feli.
pares pau (jueves, 10 julio 2014 15:41)
hol a todos ¡¡ me alegra mucho que a pesar qu el tiempo no acompaña os lo estais pasando muy bien. Pau ayer estuvimos con tus primos postizos marc y hugo en vidreres y nos dieros muchos recuerdos para ti, un beso guapo la mama te echa de menos `pero se alegra de que esten disfrutando a tope. un abrazo a todos¡¡¡
Salva Bueno (jueves, 10 julio 2014 15:32)
¡Hola a TODOS!
¡Hola Jacob! ¿Sabes? Cada día disfruto de vuestras aventuras... Hasta parece k estoy con vosotros en esas Colonias...
y veo caras felices, juegos divertidos yun grupo de niños k han sabido conectar muy bien, hacerse amigos y darnos una lección de buena convivencia...
Es lo más genial es: ¡MÁGICO!
Bueno ¡hasta mañana!
Muchos besos de toda la familia para ti. Un beso para Ona y Guim y otro para ¡TODOS!
angel (jueves, 10 julio 2014 13:09)
Quedan pocos dias y lo estais pasando genial esperemos que el tiempo de una tregua y podais bañaros en la piscina.
Filicitar a todos los monitores por el trabajo realizado y por supuesto a esos magnificos cocineros,saludos
Josep Maria i Montserrat (jueves, 10 julio 2014 10:16)
Josep Oriol, et trobem a faltar moltíssim!!!! La Úrsula t'envia molts records des de els Pirineus. Petonets de tots els avis i tiets, el Marc diu cada dia que quan tornes!!!
Petonarrus a tots i cuideu molt als monis, que son una joia!!!